Enquadrament: Horitzontal i capturada estirada al terra frontalment.                  

Fora de camp: La imatge no deixa veure més enllà de una alçada, on suposem que les cames de les persones tindran una viso a un edifici, objecte, paret, etc.

Composició: Està composta per una esquerda que sobresurt del terra, les persones que es visualitzen el fons i una paret amb dos finestres baixes opaques. La pedra del terra està la ben mig de la fotografia, sobresortint no només del terra, sinó que de tota la imatge.

La manera d’observar: El punt de vista està totalment canviat de com l’observaríem normalment. La posició és horitzontal i seria un pla frontal. La distància de la càmera respecte al seu entorn és propera i a la vegada llunyana ja que el fons es dona a entendre que és troba a una distància determinada. Jo diria que es un pla detall.

L’enfocament: A la fotografia no hi ha massa profunditat de camp, perquè només vol enfocar el terra i concretament un tros que sobresurt. Està presa des de el terra sense inclinació, ja que em vaig estirar per tirar la foto.  

Tractament de llums i colors: Aquesta es la única foto que vaig fer en blanc i negre, perquè els colors que percebia eren tan grisos que preferia que tot tingués el mateix to. M’agraden molt els tons i les ombres que s’han creat a partir d’un sol punt de vista. Es com si només un punt de la imatge tingués llum, el de l’esquerda.  

Efectes òptics: Aquesta imatge crea un efecte òptic important ja que normalment no podem observar els petits detalls amb aquesta perspectiva, perquè habitualment no ens estirem al mig de el terra intentant apreciar una cosa que a simple vista no ens sol sorprendre.