Marcel Duchamp

Marcel Duchamp va ser un pintor i escultor francès, creador dels ready-made. Va participar en varis moviments artísitics com com el dadaisme, futurisme, el cubisme i també del surrealisme.

Marcel Duchamp: "L'acte creatiu no ho fa l'artista només; l'espectador posa l'obra en contacte amb el món exterior mitjançant les seues interpretacions i intents de desxiframent, açò afegeix la seua contribució a l'art creatiu."

Obra - Roue de bicyclette (1913):

Kiku Mena

Kiku Mena: "Faig servir el cartró perquè m'agrada molt treballar amb aquest material, però també perquè és més econòmic..."

http://www.youtube.com/watch?v=Amsy8mq-_u0

Fluxus (George Maciunas)

Fluxus es un movimiento alternativo, descendiente del dadaísmo y el surrealismo. Formado por grandes interectuales que buscan la parte irracional y poco común de la creación artísitica.
La palabra "fluxus" significava dejar correr en libertad ideas y obras.
George Maciunas fue el fundador de Fluxus, y dijo:
"Fluxus purga el mundo de la locura burguesa, de la cultura intelectual, profesional y comercializada. Purga el mundo del arte muerto, de imitación, del arte artificial..."
Fluxus fue el grupo artístico más abierto e internacionalista, también el más feminista de cualquier otra vanguardia.

Las pipas de Ai Weiwei

Ha llamado mucho la atención la obra de Ai Weiwei en el Tate Modern de Londres. 100 millones de replicas de pipas, hechas en porcelana cubren el suelo de la Turbine Hall. Que nos quiere contar Weiwei con esta instalación? ¿Nos habla del carácter de los chinos, de China como fenómeno económico o político?



Cada pieza ha sido moldeada, horneada, pintada a mano, horneada otra vez antes de acabar en el suelo de la Tate. Un verdadero trabajo de chinos. Sin embargo las pipas de porcelana son artesanales, no hay uno igual al otro, y hechas de un material de mucha tradición, y esto nos invita a reflexionar sobre el ”Made in China”.
Durante la revolución Mao se retrataba como el sol y el pueblo como girasoles que se giraban hacia él. Por otro lado se habla de la importancia de la pipa como algo que se come entre amigos en la calle, símbolo de amistad, compasión y placer, todo ello ayuda al pueblo a sobrevivir tiempos difíciles, represión, etc.
El pueblo chino, como pipas, cada uno es único, y juntos son fuertes, impactantes a la vista y esconden mucha riqueza.

Pràctiques photoshop

Stop Motion

http://www.youtube.com/watch?v=u46eaeAfeqw

http://www.youtube.com/watch?v=_5IqwECL6bo&feature=channel

http://www.youtube.com/watch?v=tCoqsVDVWN8

MACBA Benet Rosell

De les obres de Benet Rosell cap em va cridar massa l'atenció, però el que més m’agradava d'aquest artista eren les diapositives, amb dibuixos molt petits, il·luminades amb la llum de fons. També els dibuixos amb símbols i la seva peculiar manera de fer-los.



Vaig tirar una obra d'un artista anomenat Gabriel Orozco. La seva obra s'anomena Pilota a l'aigua (1962), és senzilla però m’agraden les diferents interpretacions que li pots donar. Formava part de la col·leció permanent del MACBA.

Fundació Joan Miró: Pipilotti Rist i Miró

Pipilotti Rist (Partido amistoso-sentimientos electrónicos)

Al començament de la exposició hi havien dos obres en la mateixa, es deia Garbstein für RW (Lápida para RW). Una d'elles era una pantalla reproduint un vídeo amb escenes quotidianes que representen els estats de ser: el espectral i el corporal. L'altre eren unes fulles de tardor al voltant d'una làpida negre amb el nom de la persona que esta enterrada sota la pedra.

Després vaig entrar a la primera sala on torbàvem tres pantalles amb l'obra Porqué te vas? (nass-húmedo) que representava la fragilitat de la estructura ossea y fa referència a la civilització i la economia, que existeixen sobre tot per compensar les limitacions físiques del nostre cos.

Al sortir al passadís hi havien unes cortines fines i transparents que anaven projectant paraules. Aquesta obra s’anomenava Tiempo libre amb el que l'artista intenta netejar el cervell dels visitants.

Les dos sales següents són de la mateixa estructura perquè estan compostes per un terra fosc amb coixins per tal de que t'estiris i contemplis les imatges projectades al sostre. L'obra es diu Tyngkraft, var min vän (Gravedad, sé mi amiga) i convida a reflexionar sobre la força de la gravetat mentres estem estirats mirant el sostre.

La obra anomenada Lungenflügel (Lóbulo pulmonar) és la que em va agradar més. Tracta sobre la autocensura diària interactuant amb la naturalesa m’entres busca contradiccions a la vida humana i animal. Les imatges transmetien una sensació especial.

La següent s'anomenava Regenfrau I Am Called A Plant (Mujer de la lluvia, me llamaban planta) i tracta del compromís amb la naturalesa. Contrasta la vida orgànica, representat amb el cos despullat i vulnerable caigut en el carrer sota la pluja, amb la domesticat i esterilitat de una cuina gran en la que es projectava el vídeo amb el fons de unes gotes d'aigua.

L'altre obra que estava projectada al terre envoltada per tres parets blanques es deia A la belle étoile (Bajo las estrellas). Esta pensada per passejar-se per ella i mostrar noves perspectives sobre temes complexos.

I l'última obra s'anomena Doble llum, consisteix en una projecció sobre l'escultura de Miró.

Joan Miró (Femmes, Oiseau)

 

Aquesta és una de les obres que em va cridar més l'atenció i potser la que més vaig arribar a entendre. S'anomena Femmes, oiseau (Dones, ocell) i està pintada amb oli damunt de cartró. Representa la llibertat de la dona amb l'ocell com a símbol principal. La combinació de colors i formes es agradable i la representació també.

Lugenflügel

Cómic

Actvitat 5

Mides: 567x 283

Tamany: 120 KB

Mides: 567x283

Tamany: 71,8 KB

                                                                  

                                                                   Mides: 259x566

                                                                   Tamany: 23,2 KB

Mides: 203x566

Tamany: 42,2 KB

Mides: 2976x3968

Tamany: 2,62 MB

Enquadrament: Horitzontal i recte.

Fora de camp: La foto enfoca porta amb reixa, i només deixa veure l’extrem més alt de aquesta amb el cel de fons.

Composició: Només hi ha dos elements en aquesta fotografia, la porta i el cel. L’angle es recte i no està exactament centrada.

La manera d’observar:  El punt de vista és horitzontal i és un contrapicat. Està treta des de una distancia considerable perquè pogués semblar més recte i menys inclinada. És un pla mig.

L’enfocament: Està enfocada recte, i des de molt lluny apropada amb el zoom. I el punt mig de la porta queda al lateral esquerra. No hi ha profunditat de camp.

Tractament de llums i colors: Les llums i els colors en aquesta foto no destaquen massa, ja que no són abundants en aquesta. Però podem veure un clar contrast entre el color de la tanca amb els núvols i el cel blau.

Efectes òptics: M’agrada que la foto només deixi veure el final de la porta i el cel com a protagonista de visió. I els simples colors fan que la foto cobri un altre sentit.

Enquadrament: Horitzontal i inclinat de baix a dalt.

Fora de camp: La foto enfoca unes finestres que estaven situades a dalt de tot de una paret sense teulada.

Composició: A la fotografia apareixen alguns vidres de la finestra, unes plantes seques, la paret trancada i el cel. Està una mica inclinada cap a un costat i es percep que no està a la altura dels ulls.

La manera d’observar:  El punt de vista és horitzontal i és un contrapicat. La distància es molt gran ja que la finestra s’havia d’observar fixant la vista cap a dalt. És un pla mig.

L’enfocament: Està enfocada lateralment però casi no es nota, ja que està presa des de baix. La imatge no és centrada i hi ha més espai per baix.

Tractament de llums i colors: La llum que es contempla a través de la finestra és molt clara, i contrasta amb les ombres de la paret. Els colors són poc vius, però no foscos.

Efectes òptics: Els efectes òptics que m’interessaven d’aquesta fotografia eren les plantes seques que sortien per els quadrats de la finestra i també el fet de que era una sola paret sense sostre ni cantonades. La finestra dona l’efecte de que el seu interior és el cel obert.



Enquadrament: Vertical.

Fora de camp: La enfoca una part de la cadena i la paret, que en realitat ocupa una gran dimensió.

Composició: La imatge està composta per la cadena metàl·lica, les plantes i el terra, la paret. Està col·locada en un angle recte.  

La manera d’observar:  El punt de vista és vertical i està enfocat frontalment. És un pla frontal. I la distància es molt curta ja que no es troba molt lluny de la càmera. És un primer pla.

L’enfocament: Està enfocada de manera vertical, i centrada de manera que la cadena quedi al centre de la foto. L’he presa frontalment.

Tractament de llums i colors: La llum és molt fosca perquè vaig ficar la llum de la càmera de forma que es veies així de fosca. Y els colors casi no es perceben per l’efecte de la llum.

Efectes òptics: Els efectes òptics d’aquesta fotografia els caracteritza principalment la llum, donant un aspecte ombrívol a les cadenes.



Enquadrament: Vertical.

Fora de camp: La imatge tan sols deixa veure un element ben calar, l’interruptor. Que està situat a una cantonada de una paret molt alta, lògicament això no es deixa veure a la imatge.

Composició: La imatge està composta per dos elements: l’interruptor amb el cable i la paret.

La manera d’observar:  El punt de vista és vertical i està enfocat de manera que es vegi tot el conjunt del interruptor. És un pla frontal. La distància no és massa gran ja que la càmera s’ha apropat molt al objectiu, podem parlar d’un primer pla.

L’enfocament: Està enfocada de manera vertical, i emmarcant al centre l’interruptor. Hi ha poca profunditat de camp ja que no hi ha fons.

Tractament de llums i colors: Les llums fan ressaltar les ombres. Els colors són amb tons beix i marró. També destaca el blanc.

Efectes òptics: L’efecte principal és l’antiguitat i el estat desgastat en que es troba l’objecte.

Enquadrament: Vertical i capturada des de lluny.                           

Fora de camp: La fotografia mostra una part del cel i de una paret. Ens podem imaginar que és molt més extensa.

Composició: L’ imatge està composta per una casa i el seu lateral, el cel i la pintura. Està una mica inclinada des de a baix i també d’un dels laterals.

La manera d’observar: El punt de vista és vertical i està treta des de una distància més aviat llunyana. És un pla contrapicat. La distància és bastant gran ja que està una mica llunyana de la mà i potser un pel inclinada. Seria un pla general.         

L’enfocament: Hi ha profunditat de camp, ja que podem veure igual tots els elements. Està enfocada des de lluny una mica inclinada cap a dalt i cap a un costat.

Tractament de llums i colors: Els colors de la paret creen un cel apart, ja que juguen am els colors dels núvols. Y el cel està casi tot ennuvolat, ple de tons grisos i blaus. La paret també deixa veure un color gris. Les llums transmeten una sensació de griso i pluja.

Efectes òptics: Aquesta imatge transmet un efecte de tempesta amb el joc dels colors i la pintura en general en tota aquesta.  

Enquadrament: Horitzontal, capturada des de dalt a baix.                         

Fora de camp: Estava a una paret pintada amb una mena de grafit abstracte. Jo només vaig captar el final d’aquest.  

Composició: Està composta per un sol element, la paret. I en aquesta s’hi pot apreciar la pintura regalimant, les taques d’algun altre color i les fulles verdes a la dreta.

La manera d’observar: El punt de vista està inclinat de manera que s’observa de baix a dalt. Seria una pla picat amb poca distància. Amb un pla detall, com les anteriors, ja que només observem el que emmarca un tros de la fotografia.

L’enfocament: Tot en si esta enfocat, però amb una perspectiva inclinada. Ja que crea una impressió més gran incentivant més elements que es poden apreciar. Fent una imatge bidimensional.

Tractament de llums i colors: La llum i el color en aquesta foto estan molt ressaltats. Hi ha molta llum i el color és molt intens. El blanc i el negre predominen en tota la imatge, i també podem veure unes taques de blau i les fulles verdes a una cantonada.

Efectes òptics: El principal efecte òptic d’aquesta foto és com s’ha plasmat el final la pintura i com observada d’una altre manera, agafant només una petita part, pot crear una sensació molt més gran.

Enquadrament: Horitzontal i capturada estirada al terra frontalment.                  

Fora de camp: La imatge no deixa veure més enllà de una alçada, on suposem que les cames de les persones tindran una viso a un edifici, objecte, paret, etc.

Composició: Està composta per una esquerda que sobresurt del terra, les persones que es visualitzen el fons i una paret amb dos finestres baixes opaques. La pedra del terra està la ben mig de la fotografia, sobresortint no només del terra, sinó que de tota la imatge.

La manera d’observar: El punt de vista està totalment canviat de com l’observaríem normalment. La posició és horitzontal i seria un pla frontal. La distància de la càmera respecte al seu entorn és propera i a la vegada llunyana ja que el fons es dona a entendre que és troba a una distància determinada. Jo diria que es un pla detall.

L’enfocament: A la fotografia no hi ha massa profunditat de camp, perquè només vol enfocar el terra i concretament un tros que sobresurt. Està presa des de el terra sense inclinació, ja que em vaig estirar per tirar la foto.  

Tractament de llums i colors: Aquesta es la única foto que vaig fer en blanc i negre, perquè els colors que percebia eren tan grisos que preferia que tot tingués el mateix to. M’agraden molt els tons i les ombres que s’han creat a partir d’un sol punt de vista. Es com si només un punt de la imatge tingués llum, el de l’esquerda.  

Efectes òptics: Aquesta imatge crea un efecte òptic important ja que normalment no podem observar els petits detalls amb aquesta perspectiva, perquè habitualment no ens estirem al mig de el terra intentant apreciar una cosa que a simple vista no ens sol sorprendre.

Enquadrament: Vertical i capturada des de baix.

Fora de camp: La foto esta treta a una paret on es veia una canonada de l’aigua per quan plou a la teulada. No es possible imaginar on està situada ja que casi no s’aprecia res més que lo que el marc ha delimitat.

Composició: Està composta per tres elements: la paret, la canonada i l’element metàl·lic que la creua, i finalment la planta que sobresurt. És una imatge limitada, enfocada des de baix cap a dalt.

La manera d’observar: El punt de vista és vertical i enfocat des de baix, emmarcant un sol objecte, amb un contrapicat. La distància en realitat era bastant llunyana però vaig utilitzar zoom de manera que la distància desapareixes per deixar veure els detalls de la planta. Podríem dir que és un primer pla.   

L’enfocament: L’ imatge està enfocada de manera que se suposi que s’ha utilitzat el zoom per poder captar exactament una petita part de una ampla i llarga paret. Està enfocada sense distorsionar ni remarcar un objecte més que un altre.

Tractament de llums i colors: Les llums i les ombres creen uns colors molt bonics i contrasten bastant amb la paret blanca. A la foto hi havia una combinació de llum i foscor que feia que els colors adoptessin altres formes.

Efectes òptics: L’ efecte òptic de la foto seria sobretot el contrast entre lo viu i lo mort,  ja que la planta que sobresurt de la canonada té la majoria de les branques seques menys unes que neixen al interior molt verdes. Les ombres també li donen molta personalitat i estètica.

Enquadrament: Horitzontal i capturada perquè només es vegi des de una perspectiva.

Fora de camp: No deixa veure més enllà del marc on es situa el tros de barbacoa.

Composició: La fotografia està composta per tres elements, un d’ells és l’estructura de la barbacoa de metall rovellat. L’altre serien les pròpies cendres adoptant l’ imatge de unes muntanyes nevades.  I finalment el fons de l’edifici, que casi no es percep. L’ imatge esta recta i bastant centrada, ordenada.

La manera d’observar: El punt de vista és horitzontal i podríem dir que es un picat. La distància de la càmera respecte l’objecte es molt propera, ja que l’objectiu està molt a prop de un dels elements fotografiats. És clarament un pla detall.

L’enfocament: Aquesta foto té poca profunditat de camp ja que ha incidit a remarcar uns elements sobre d’uns altres fent que els mes llunyans no s’apreciïn massa. Com ja he dit en la composició, hi ha tres elements que defineixen la imatge: el metall, la cendra i l’edifici. El metall i la cendra estan enfocats de molt a prop, en canvi el edifici no.

Tractament de llums i colors: Hi ha llum que prové del fons entrant per els forats de la barbacoa. Els colors són més aviat apagats, l’òxid del metall, el gris de les cendres, el fons beix i blanc.

Efectes òptics: Engrandeix una part de la fotografia deixant els altres elements més lluny que el primer enfocat. Vol transmetre les dimensions de les cendres creant l’efecte òptic d’unes muntanyes nevades.

Encuadrament: Vertical

Fora de camp: La fotografìa només mostra un troç de la textura d'un banc.

Composició: La imatge està composta per dos bancs de pedra. El segon té acomulades unes pedres, i el més enfocat té la pintura escamada i tacada amb unes gotes vermelles. La fotografía està enfocada de dreta a esquerra, resaltant la pintura desgastada.

La manera de observar: El punt de vista és un pla tres quarts. I la distància la posaría en un pla detall.

L'enfocament: La foto està enfocada de molt aprop per remarcar bé la pintura seca i les taques vermelles. S'ha fet amb el macro per tal de crear un efecte més definit i també per fixar la vista en el petit detall de la pintura escamada. També s'hi poden veure unes pedres llunyanes al altre banc.

Llum i colors: Hi ha poca llum i aquesta provoca un efecte llis, sense moltes ombres. Els colors son simples i això fa que destaquin els petits detalls. Són tons grisos y blancs, i unes gotes de vermell descolorit.

Efectes òptics: La fotografía està  produïnt aberracions òptiques. Ens obliga a enfocar la vista a un petit detall que desde la distància no apreciem i s'hi ens acostem tampoc ho podriem enfocar exactament igual. Per tant la fotografía està comunicant una visió exagerada de la dimensió. Vol comunicar certes idees com: la bellesa de el desgast, el tacte de la pedra freda, els petits significats de lo petit e insignificant, etc.