Pipilotti Rist (Partido amistoso-sentimientos electrónicos)
Al començament de la exposició hi havien dos obres en la mateixa, es deia Garbstein für RW (Lápida para RW). Una d'elles era una pantalla reproduint un vídeo amb escenes quotidianes que representen els estats de ser: el espectral i el corporal. L'altre eren unes fulles de tardor al voltant d'una làpida negre amb el nom de la persona que esta enterrada sota la pedra.
Després vaig entrar a la primera sala on torbàvem tres pantalles amb l'obra Porqué te vas? (nass-húmedo) que representava la fragilitat de la estructura ossea y fa referència a la civilització i la economia, que existeixen sobre tot per compensar les limitacions físiques del nostre cos.
Al sortir al passadís hi havien unes cortines fines i transparents que anaven projectant paraules. Aquesta obra s’anomenava Tiempo libre amb el que l'artista intenta netejar el cervell dels visitants.
Les dos sales següents són de la mateixa estructura perquè estan compostes per un terra fosc amb coixins per tal de que t'estiris i contemplis les imatges projectades al sostre. L'obra es diu Tyngkraft, var min vän (Gravedad, sé mi amiga) i convida a reflexionar sobre la força de la gravetat mentres estem estirats mirant el sostre.
La obra anomenada Lungenflügel (Lóbulo pulmonar) és la que em va agradar més. Tracta sobre la autocensura diària interactuant amb la naturalesa m’entres busca contradiccions a la vida humana i animal. Les imatges transmetien una sensació especial.
La següent s'anomenava Regenfrau I Am Called A Plant (Mujer de la lluvia, me llamaban planta) i tracta del compromís amb la naturalesa. Contrasta la vida orgànica, representat amb el cos despullat i vulnerable caigut en el carrer sota la pluja, amb la domesticat i esterilitat de una cuina gran en la que es projectava el vídeo amb el fons de unes gotes d'aigua.
L'altre obra que estava projectada al terre envoltada per tres parets blanques es deia A la belle étoile (Bajo las estrellas). Esta pensada per passejar-se per ella i mostrar noves perspectives sobre temes complexos.
I l'última obra s'anomena Doble llum, consisteix en una projecció sobre l'escultura de Miró.
Joan Miró (Femmes, Oiseau)
Aquesta és una de les obres que em va cridar més l'atenció i potser la que més vaig arribar a entendre. S'anomena Femmes, oiseau (Dones, ocell) i està pintada amb oli damunt de cartró. Representa la llibertat de la dona amb l'ocell com a símbol principal. La combinació de colors i formes es agradable i la representació també.
No hay comentarios:
Publicar un comentario